Publicat a la revista Escola Catalana, Nº440, maig 2007
1. Ara es parla sovint de les fractures que ens esquerden; la social, l’econòmica, la lingüística, la digital… Quines considera que són les més preocupants, al nostre país?
En contra del que creu la sabiduria convencional del país que assumeix que les classes socials han desaparegut a Catalunya i que la major part de la població és classe mitjana, el nostre país té classes socials que caracteritzen una estructura social molt polaritzada. El 30% de la població de renta superior: la burgesia, la petita burgesia i les classes mitjanes de renta alta – té una enorme influència política, econòmica i mediàtica, i la seva experiència vital en la seva vida cotidiana és molt diferent de la de les classes populars – la classe treballadora i classe mitjana de renta baixa i mitjana – utilitzen, per exemple, la sanitat privada, i envien als seus fills a les escoles privades concertades. La gran majoria de les classes populars, en canvi, utilitzen els serveis públics. La població amb més recursos són els que proporcionalment paguen més impostos i utilitzen en menor grau els serveis públics. Per aquest motiu no volen ni sentir a parlar dels augments del impostos. La pressió fiscal a Espanya és de les més baixes de la UE-15. Com a conseqüència, la despesa pública social per habitant és també la més baixa de la UE-15. Em permeto aconsellar-li el meu nou llibre “El subdesarrollo social de España: Causas y consecuencias, de l’editorial Anagrama, i veurà el tamany dels dèficits socials que tenim a Catalunya i Espanya. (más…)