Article publicat per Vicenç Navarro al diario PÚBLICO, 24 de juliol de 2012
Aquest article critica la postura, reflectida en un recent editorial d’El País, que assumeix que els mercats financers havien de respondre favorablement a les polítiques d’austeritat que està realitzant el govern Rajoy. L’article qüestiona aquests supòsits.
El bloc del professor Navarro publica la carta que Peter Doyle, sènior economista del Fons Monetari Internacional, ha escrit, dimitint d’aquella institució. La versió castellana s’ha publicat a SIN PERMISO.
Article publicat per Vicenç Navarro al diari digital EL PLURAL, 21 de juliol de 2012
Aquest article qüestiona la postura expressada pel president Rajoy i el seu ministre Cristóbal Montoro que Espanya no té els diners que necessita per pagar els serveis i transferències públiques, justificant així les retallades que està duent a terme. L ‘article presenta alternatives que el govern ni tan sols està considerant.
Article publicat per Vicenç Navarro a la revista digital SISTEMA, 20 de juliol de 2012
Aquest article analitza com l’enorme concentració de les rendes i de la propietat que ha passat durant els darrers trenta anys als països de l’OCDE, resultat de l’aplicació de les polítiques neoliberals en la majoria d’aquests països, ha jugat un paper clau en la crisi financera i econòmica.
El llibre Lo que España necesita de Vicenç Navarro, Juan Torres i Alberto Garzón continua sent un dels llibres més venuts a Espanya en la categoria publicacions professionals que vol dir assaig i no novel•les.
Article publicat per Vicenç Navarro al diari PÚBLICO, 19 de juliol de 2012
Aquest article critica l’acceptació de gran part dels partits socialdemòcrates i dels partits verds de la Unió Europea del Pacte Fiscal i de les polítiques del Pacte d’Estabilitat en moments de gran recessió. L’article assenyala que tals polítiques estan condemnant a les economies dels països perifèrics de l’Eurozona a una contínua recessió que no podrà resoldre’s a través de les polítiques de creixement que s’estan aprovant i que són, sens dubte, insuficients.