Article publicat per Vicenç Navarro al setmanari EL TRIANGLE, 28 de juny de 2010
Aquest article mostra que l’endarreriment social de Catalunya no es deu exclusivament o primordialment al dèficit fiscal que Catalunya té amb l’Estat espanyol sinó que respon a l’excessiva influència política de les classes benestants a Catalunya que no paguen els impostos que paguen els seus homòlegs al promig de països de la UE-15. (més…)
Article publicat per Vicenç Navarro en el diari digital EL PLURAL, 28 de juny de 2010
Aquest article critica l’actitud generalitzada en algunes personalitats pròximes al govern espanyol que governar és «no témer prendre decisions impopulars». Tal frase denota, no només una arrogància (assumint que el representant sap millor que els representats que és millor per a ells) sinó també una insensibilitat democràtica (ja que el representant és la veu dels representats i si hi ha un conflicte entre el primer i els segons, és el representant el que ha de canviar d’opinió). En realitat, governar és desenvolupar els programes i els desitjos dels governats, «no témer prendre decisions impopulars» entre els grups poderosos que dificulten el desenvolupament dels programes en bases als quals el representant ha estat elegit. (més…)
Article publicat per Vicenç Navarro a la revista digital SISTEMA, 25 de juny de 2010
Aquest article critica l’argument utilitzat per aquells que volen reduir l’estat del benestar adduint que ens gastem més del que podem. L’article assenyala que l’evidència no avala aquesta postura; mostra que els recursos existeixen però l’Estat no els recull. Referent a l’endeutament privat, aquest es deu primordialment a la disminució de les rendes del treball com a percentatge de la renda nacional. (més…)
Article publicat per Vicenç Navarro al diari PÚBLICO, 24 de juny de 2010
Aquest article assenyala que les tensions existents entre les diferents nacions i pobles d’Espanya oculta la major causa del subdesenvolupament social d’Espanya i de totes les seves autonomies: l’enorme domini que les classes benestants tenen sobre l’Estat (tant central com autonòmic) i sobre els mitjans d’informació i persuasió. Aquest domini explica les polítiques fiscals regressives que empobreixen l’Estat (tant central com autonòmic). (més…)
Nota de Vicenç Navarro, Rector Emèrit de la Universitat Progressista d’Estiu de Catalunya
Quan vaig llegir que Saramago havia mort em vaig sentir com si tots haguéssim perdut un gran amic. Quan els moviments socials, els sindicals i els partits d’esquerra van decidir recuperar la Universitat Popular que havia existit a Catalunya (anomenant-la «Universitat Progressista d’Estiu de Catalunya) i em van demanar que dirigís, com a rector, aquesta nova Universitat Popular, vaig escriure a Saramago per preguntar-li si seria receptiu a ser membre del Consell Rector d’aquesta nova Universitat Popular, a la qual cosa va respondre amb gran caliu humà dient-me que estaria encantat, ja que creia que era una gran tasca establir un fòrum de reflexió en què coincidissin persones de diferents sensibilitats polítiques progressistes i involucrats en diferents tasques a la vida per preparar el futur a Catalunya i a Espanya, recuperant, al mateix temps, la memòria històrica.
Així va ser com va passar a ser membre fundador i assessor de la UPEC, oferint tot tipus de suports, consells i ajudes. La seva mort ens fa mal, ja que encara que estava lluny físicament, sempre el sentim com un més de nosaltres. I el sentim ara més que mai. El seu exemple d’home compromès, coherent i testimoni viu del que ha de ser una persona d’esquerres. Adéu company i amic! Sempre amb nosaltres!
Article publicat per Vicenç Navarro en el diari digital EL PLURAL, 21 de juny de 2010
Aquest article mostra l’error de les teories neoliberals que atribueixen l’elevat atur a Espanya a les rigideses laborals conseqüència de l’excessiva protecció dels treballs fixos (anomenats insiders) a costa dels treballs temporals i aturats (anomenats outsiders). L’article assenyala que la major causa de l’atur és l’escàs creixement econòmic a conseqüència de la escassíssima demanda (tant pública com privada) resultat d’un gran endeutament a causa de la disminució de les rendes del treball com a percentatge de la renda total. Aquesta disminució també explica els problemes de baixa productivitat del país. (més…)