Article publicat per Vicenç Navarro al diari digital EL PLURAL, 31 de maig de 2010
Aquest article assenyala que, en contra del que s’està indicant en els grans fòrums on la saviesa convencional es reprodueix, la causa més gran de la crisi de l’eurozona no està en la «exuberància» de despesa pública i «excessius» salaris dels països perifèrics sinó en l’escassa demanda domèstica existent en els països situats al centre de tal zona, i molt especialment Alemanya. L’estancament dels salaris (amb disminució de la rendes del treball) a conseqüència de les polítiques dels governs Schröder i Merkel, ha creat un enorme problema de demanda, sent les exportacions l’únic motor de l’economia d’aquell país. El gran creixement de les rendes del capital a Alemanya i la seva gran dependència en les exportacions ha significat una gran concentració de capital que s’ha utilitzat, no en millorar la massa salarial, sinó en exportar a altres països comprant deute extern dels països perifèrics i injectant liquiditat en els bancs d’aquests països enormement endeutats. La crisi actual, amb les demandes d’austeritat als països perifèrics és l’intent dels bancs centrals de recuperar els seus fons. L’ajuda de la UE i de l’FMI és un préstec als estats perquè paguin els seus deutes a aquells bancs. (més…)