• El sesgo conservador de la prensa española

    Publicat a la revista digital SISTEMA, 27 de novembre de 2009

    Aquest article documenta el biaix conservador dels mitjans de major difusió a Espanya –tals com El País i El Periódico, entre d’altres- en  la seva cobertura d’Amèrica Llatina, mostrant, en el seu reportatge del que passa en aquell continent, una clara discriminació (que arriba a nivells de gran hostilitat) en contra dels governs d’esquerres que contrasta amb l’escassa o inexistent crítica dels governs de dretes. (més…)

    Publicado en: , ,
  • Salario mínimo, salario máximo

    Publicat al diari PÚBLICO, 26 de novembre de 2009

    Aquest article assenyala que l’enorme concentració de les rendes en els sectors més benestants de la societat està afectant negativament la qualitat dels sistemes democràtics, fet que explica l’aparició en diversos països de propostes legislatives -tals com l’establiment d’un salari màxim- per a limitar tal concentració. (més…)

    Publicado en: , , , ,
  • La inexacta cobertura mediática de la reforma sanitaria de EEUU

    Publicat al diari digital EL PLURAL, 23 de novembre de 2009

    Aquest article critica la cobertura mediàtica de la reforma sanitària als Estats Units realitzada pels cinc rotatius de major difusió a Espanya. Mostra exemples d’errors importants, conseqüència d’un limitat coneixement d’aquella realitat i d’una idealització del sistema democràtic nord-americà. (més…)

    Publicado en: ,
  • La influencia política y corruptora de la banca en las «soluciones» a la crisis

    Publicat a la revista digital SISTEMA, 20 de novembre de 2009

    Aquest article descriu les conclusions que es deriven dels treballs realitzats per la Comissió del Congrés dels Estats Units (nomenada per a analitzar les causes de la crisi financer) i pel comitè de la Cambra Baixa del mateix Congrés (encarregat de supervisar la branca executiva del govern federal) sobre els origens de la crisi i les respostes del govern federal a ella. Entre aquestes conclusions -citades a l’article- destaca l’excessiva influència corrosiva que Wall Street té sobre les branques legislativa i executiva del govern nordamericà. L’article detalla aquestes influències i reflexiona també sobre la rellevància d’aquestes conclusions per a Espanya. (més…)

    Publicado en: , , ,
  • La corrupción de las derechas

    Publicat al diari PÚBLICO, 19 de novembre de 2009

    Aquest article descriu les arrels històriques de la corrupció de les dretes a Espanya, que es basa en el maridatge que va haver-hi entre el món empresarial i l’estat dictatorial que va crear una cultura de corrupció que encara roman en les diferents nacionalitats i regions del país. S’analitza el cas Millat a Catalunya com a exemple d’això. La diferència important entre la dictadura i el present sistema democràtic és que en aquest últim, moltes d’aquestes corrupcions acaben als tribunals. (més…)

    Publicado en: , ,
  • Carta al Director de «El País»: Demasiados funcionarios?

    Carta al Director publicada al diari EL PAIS, 14 de novembre de 2009

    El reportaje de El País (08.11.09), titulado “El funcionariado sale caro”, contiene varias aseveraciones erróneas (en parte atribuibles al informe de EAE Business School sobre la Administración Pública en España, que su corresponsal comenta) que requieren varias correcciones: 1) no toda persona empleada en el sector público en España es funcionaria. Empleo público y funcionariado no son lo mismo. 2) No es cierto que el empleo público esté sobredimensionado en España. En realidad el porcentaje de la población adulta que trabaja en el sector público es el más bajo (junto con Irlanda) de la UE-15. 3) Es lógico, por lo tanto, que la tasa de crecimiento del empleo público en los últimos años haya sido mayor en España (y en Irlanda) que en el promedio de la UE-15, puesto que el punto de partido es el más bajo de la UE-15. 4) Tampoco es cierto que “a mayor empleo público en una población, menor riqueza se genera y menos nivel de vida tienen sus habitantes”. En España es lógico que las CCAA más pobres, que tienen menos gente trabajando, el empleo en los servicios del sector público representen un porcentaje mayor del empleo total, que en las CCAA más ricas. Atribuir la pobreza de las CCAA al empleo público es de escaso rigor. En realidad a nivel europeo, países con elevado empleo público, como Suecia (donde el porcentaje de población adulta trabajando en el sector público es el 21%) tienen un mayor nivel de vida y mayor competitividad que países como España donde tal porcentaje es solo un 9%.

    Veure carta en PDF

    Publicado en: