• La Iglesia católica y las familias

    Publicado en la revista Temas para el debate (número 156), noviembre 2007.

    Los países que tienen políticas públicas más favorables a las familias son aquellos en los que la jerarquía de la Iglesia católica tiene menor influencia.

    Los dirigentes de la Iglesia Católica española se han presentado siempre como los grandes defensores de la familia. Durante muchos años la retórica oficial de la jerarquía eclesiástica y la de los partidos políticos y gobiernos de inspiración católica han promovido a la familia como la institución central de nuestras sociedades. Se deduciría de ello que España, gobernada en la gran mayoría de los últimos cincuenta años por partidos conservadores de raíces católicas, debería tener las políticas públicas de apoyo a las familias mas desarrolladas de Europa. Pues bien, un análisis de las políticas públicas en la Unión Europea muestra que, al contrario de lo que se ha dicho durante muchos años en aquella retórica oficial del país, España es uno de los países de la UE-15 (el grupo de países de la UE-15 de semejante nivel de desarrollo económico que el nuestro) que apoya menos a las familias. (més…)

    Publicado en: ,
  • Els mites de la transició

    Publicat a El Periódico, 1 d’agost 2007

    Arran del 30è aniversari de la transició de la dictadura a la democràcia a Espanya s’ha reproduït en molts mitjans d’informació la interpretació dominant d’aquell període que assumeix que l’adveniment de la democràcia va ser resultat del lideratge del Rei, el qual, amb el suport de les elits polítiques, empresarials, financeres i eclesiàstiques, va desenvolupar el seu projecte democràtic, que havia mantingut ocult durant la dictadura i que va poder realitzar després de la mort del dictador. Aquesta versió ha estat fins i tot reproduïda per algunes veus d’esquerra que han vist el monarca i el seu Govern, liderat per Adolfo Suárez, com les peces clau en l’establiment de la democràcia. Ni cal dir que aquesta explicació té diferents versions, però en totes es presenta la transició com un procés liderat pel Rei, sense que la població hi tingués gaire protagonisme, i se’ns recorda que el dictador va morir al llit, frase que vol comunicar el missatge que la població pacificada durant 40 anys de dictadura no va mostrar cap resistència al règim dictatorial. Segons aquesta explicació, només uns quants resistents s’hi havien oposat activament. (més…)

    Publicado en:
  • Lluita de classes, no de generacions

    Publicat a El Periodico, 21 de maig 2007

    S’està propagant una nova saviesa convencional al nostre país, que assumeix que la lluita de classes ha estat substituïda per la lluita de generacions, i segons la qual la gent gran, a conseqüència del seu creixent poder electoral, està absorbint més i més recursos públics a costa dels recursos que haurien d’anar destinats als nens i als joves, els quals, com que no voten, no influencien en els poders polítics. (més…)

    Publicado en: , , ,
  • El subdesenvolupament de Catalunya

    Publicat a El Periodico, el 27 de desembre 2006

    Els països europeus que tenen el seu Estat de benestar més desenvolupat són els escandinaus, que han estat governats per partits progressistes de tradició socialdemòcrata, o bé sols, o més freqüentment, aliats amb altres forces que, independentment de com s’anomenin, també estan ubicades en les tradicions i en les polítiques públiques de naturalesa socialdemòcrata. Aquestes inclouen transferències i serveis públics d’elevada qualitat (sanitat, educació, serveis d’ajuda a les famílies, vivenda social, serveis de prevenció de l’exclusió social, formació professional, pensions i immigració, entre altres) que serveixen a totes les classes socials. Són finançats progressivament amb fons generals de l’Estat, aportats a través d’una elevada càrrega fiscal basada, en part, en un nombre molt elevat de contribuents, com a conseqüència de l’elevada taxa d’ocupació, que s’ha aconseguit amb la integració de la dona en el mercat laboral gràcies a una extensa xarxa de serveis d’ajuda a les famílies, com per exemple escoles d’infància i serveis domiciliaris d’atenció a les persones amb discapacitat, que permeten a les dones compaginar les seves responsabilitats familiars amb els seus projectes professionals. Aquesta compaginació va acompanyada d’una revolució cultural que coresponsabilitza l’home en les tasques familiars. (més…)

    Publicado en:
  • La mal anomenada reforma del xec escolar a Suècia

    Publicat per la Fundació Rafael Campalans, d’octubre de 2006

    Veure article en PDF

    Publicado en: , ,
  • El xec familiar

    Publicat a El Periódico de Catalunya, el 6 d’octubre de 2006

    Veure article en PDF

    Publicado en: , ,