Article publicat per Vicenç Navarro a la columna “Pensamiento Crítico” al diari PÚBLICO, 5 de abril de 2018.
Aquest article tracta de relacionar la crisi social amb la crisi nacional o territorial a Espanya, explicant-hi que les arrels d’aquestes crisis es deuen a la continuïtat de característiques (el classisme i l’uninacionalisme) de l’Estat dictatorial a l’Estat democràtic com a conseqüència d’una transició immodèlica que va deixar sense resoldre dos dels principals problemes que continua tenint Espanya: el subdesenvolupament social i el seu Estat uninacional radial, jeràrquic i borbònic. L’article també critica la manca de voluntat per part de les esquerres a l’hora de corregir la versió històrica dominant del passat d’Espanya, la qual cosa porta a una manca de símbols i referències alternatius a l’Estat borbònic. D’altra banda, l’article també és crític amb l’independentisme per justificar la seva demanda de secessió en una visió d’Espanya incanviable, assumint que la secessió és possible sense un canvi substancial a l’Estat espanyol. L’article conclou indicant que la solució per a Catalunya (que requereix un canvi a Espanya) és que les forces progressistes a les dues bandes de l’Ebre col·laborin en una estratègia comuna per a aconseguir una Espanya republicana més justa i plurinacional que la borbònica existent.