Una vez más, los sindicatos mayoritarios del país han convocado una manifestación y han salido a la calle para defender los derechos sociales y laborales de la población trabajadora de nuestro país. Esta vez ha sido para rechazar la propuesta hecha por el gobierno español de retrasar obligatoriamente la edad de jubilación de 65 a 67 años. En varios artículos he mostrado que tal medida es una medida injusta, además de innecesaria. A tales artículos, publicados en varios forums y colgados en mi blog (Es un error retrasar obligatoriamente la edad de jubilación), remito al lector.
Esta nota no es, pues, para repetir los argumentos y la evidencia científica que detallé en aquellos artículos. La nota es para, además de agradecer a los sindicatos su coherencia y defensa de esta conquista social, invitar  a todos los lectores de este blog a que se sumen a las manifestaciones  en Barcelona, Valencia y Madrid y que aquellos que no puedan asistir a las manifestaciones reenvíen artículos colgados en mi blog (donde explico porque es un error desarrollar tal política) al máximo número de personas, incluyendo a los portavoces liberales en los medios de información que predeciblemente menospreciarán y marginarán tales movilizaciones.
Es un gran error que el gobierno socialista está cometiendo, al proponer esta medida del retraso obligatorio de la edad de jubilación, adaptándose a esta avalancha liberal en lugar de liderar una respuesta de rechazo a tales presiones liberales, esté sucumbiendo a ellas. Sus propuestas son respuestas a la presión de los mercados financieros especulativos y a las políticas liberales que promueven las instituciones de la UE, desde el Banco Central Europeo a la Comisión Europea y al Consejo Europeo, tal como también documento en la serie de artículos que he ido publicando y cuelgo hoy en el blog, en el apartado: La crisis financiera, el euro y España.

Degut a l’interès polític i mediàtic sobre el comportament dels mercats financers i el seu impacte a Espanya tornem a publicar els següents articles:

· ¿Quién paga los costes del euro? Aquest article analitza les conseqüències que tenen les polítiques d’austeritat de la despesa pública (incloent la despesa pública social) en les classes populars dels països de la Unió Europea com a conseqüència de la manera com s’ha establert la unitat monetària.

· ¿Es el gobierno español paranoico? Aquest article assenyala que, en contra del que sostenen autors i mitjans d’informació liberals, el govern espanyol (i altres governs de la UE) estan subjectes a una campanya hostil dels mercats financers especulatius que tenen com a objectiu afectar a l’euro, campanya que coincideix amb les presions realitzades per institucions (com Davos) i mitjans d’informació liberals (com The Financial Times i The Economist) sobre tals governs per a que desenvolupin les mesures que afavoreixin els interessos que representen. L’article aporta evidència de tals fets.

· La escasa credibilidad de Davos Aquest article mostra els errors i les manipulacions de l’informe Global Competitiveness Report 2009-2010 publicat pel Fòrum Econòmic Mundial de Davos que reprodueix una visió erròniamente esbiaixada i poc creïble sobre la situació de l’economia espanyola.

· Los Bancos Centrales como problema Aquest article critica la independència que els Bancs Centrals a la UE, inclòs el Banc Central Europeu, tenen del poder polítics, que explica que avantposin els interessos dels sistemes bancaris per sobre dels interessos generals de la societat.

· Las causas de la crisis mundial actual L’article assenyala que no va ser la crisi financera mundial la que va determinar la crisi econòmica sinó al contrari, va ser la crisi econòmica la que va configurar la crisi financera. D’aquí que, a no ser que es resolgui la crisi econòmica -causa per una enorme polarització de les rendes i conseqüent falta de demanda- no es recuperarà l’economia amb la creació d’ocupació.

· Cómo el neoliberalismo aparece en las instituciones de la Unión Europea Les polítiques promogudes pel Banc Central Europeu i per la Comissió Europea (i molt en especial pel Comissari d’Assumptes Econòmics i Monetaris) han estat, en gran part, responsables de la ralentització del creixement econòmic i del creixement de l’atur a la majoria de països de la Unió Europea.

Per a llegir l’article únicament han de clicar en el títol